La majoria de les rutes surten del Parc del Segre, la gran infrastructura esportiva que va acollir les proves d'aigües braves dels jocs del noranta-dos. Avui és un centre on els esportistes de més nivell, els aficionats i els que busquen una estona de lleure i emoció hi poden trobar activitats a mida: piragües, ràfting, hidrospeed.... Hi ha dos canals d'aigües braves i un d'aigües tranquil.les, bar-restaurant, passejos a l'ombra i d'altres serveis.

Dimarts i dissabte a la Seu, dissabte a Oliana i diumenge a Organyà s'hi celebra el mercat, una activitat mil.lenària que combina tradició i modernitat. És l'ocasió per veure què és el que produeix la terra a cada època de l'any. Xicoies i timons, carreroles i murgues: fruites, herbes, bolets i tot el que sigui susceptible de ser venut i comprat. La Fira de Sant Ermengol, que es celebra a la Seu el tercer cap de setmana d'octubre, s'ha especialitzat en les produccions de formatges artesans pirinencs, però hi ha mil articles més. La fira d'Organyà -per Sant Andreu, el darrer cap de setmana de novembre- recorda el temps en què la vila fou un dels centres comercials del Pirineu, sobretot pel que feia a la compravenda de bestiar. A Oliana també tenen la seva fira, la de Tots Sants.

L'entorn natural té al Parc Natural del Cadí-Moixeró el seu aparador més espectacular. Entre boscos de pi roig i pi negre, el soroll percussiu del picot negre -l'ocell que ha estat pres com a símbol del parc- i els salts vertiginosos d'isards i cabirols, la zona protegida més gran de Catalunya és una reserva natural de primera divisió. A la resta de la comarca també hi ha espais de gran interès natural, una varietat de paisatges i entorns que ens permeten passar, en poca estona, d'ambients alpins al prepirineu més sec i aromàtic.

El patrimoni arquitectònic és també un dels al.licients de la passejada tranquil.la. Hi ha els grans monuments -la catedral de la Seu, el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Climent de Nargó. També hi ha les petites esglésies rurals, d'un romànic esvaït i fràgil però ple d'encant. I, per tot arreu, els exemples dels arquitectònics dels usos constructius tradicionals, visibles a cada racó dels pobles, diferents a cada vall, adaptats als materials i al clima, un exemple perfecte de l'adequació al medi de muntanya.