Recorregut llarg i amb molt desnivell, que
s'enfila pel terme d'Estamariu per passar als boscos i pastures
del d'Arcavell, ja a la vall del Valira. El retorn es fa per
Calbinyà.
Aquesta
ruta, que és llarga i una mica exigent, ens farà
recórrer una gran varietat de paisatges, des de les
planes de la ribera als boscos i les pastures d'alçada.
El primer tram és el que discorre a la vora del Segre
pel camí d'Alàs. Una mica més enllà
-per la carretera N-260- trobarem la trenca que puja a Estamariu
i Bescaran.
L'ascens és suau i és recompensat per les vistes
sobre Alàs i Torres, i, més endavant, sobre
la Seu. Passarem pel costat de les bordes que hi ha al peu
d'Estamariu, i, sobretot, de l'església vella de Sant
Vicenç. A mesura que anem guanyant alçada, tindrem
una bona perspectiva del poble: cases atapeïdes sobre
un turonet i un conjunt de feixes admirable.
Deixarem la carretera per prendre una pista que es va enfilant cap
als cortals -les bordes- d'Estamariu. A partir dels 1400 metres d'alçada
ja hi trobem bosc. Quan vegem la trenca haurem deixat el terme d'Estamariu
per passar al d'Arcavell. El camí ja és més pla,
i ens deixarà aviat a les bordes de Boloriu. La panoràmica
s'obre cap a les valls de Sant Joan, el Ras d'Ars, el pic del Salòria.
La pista ens portaria a Arcavell, però en prendrem
una que surt a l'esquerra i que, pel coll de Jou, ens acosta
a Calvinyà, amb bones vistes sobre la vall del Valira.
De Calbinyà a la Seu, tot baixada: sota el poble i
a la dreta, si ens hi fixem, veurem el campanar mig enrunat
de Santa Margarida. Un record del poble vell.
|